dissabte, 25 d’octubre de 2008

2.1. Geografia: l'Hèlade, un poble al voltant del mar




Hélade, la terra dels hel·lens, com es designava a l'Antiga Grècia, comprenia una vasta zona geogràfica que abarcava des del Mediterrani occidental (Marsella), fins als confins de l'Orient Mitjà, incloses les illes gregues. Esta civilització, que va tindre com a origen les cultures minoica i micènica, va conformar el conjunt d'episodis polítics, econòmics, socials i culturals que es van manifestar en la conca mediterrània en el transcurs de la època clàsica als segles X i IX a.C.

Si la civilització hel·lènica, com a tal, apareix durant els segles V i IV a. C.,en la seua etapa arcaica, la seua última expressió se situa al voltant del mar Egeu, abans de sucumbir davall la dominació romana.
La civilització grega va nàixer a les costes i illes del mar Egeu, dominades pel clima i el paisatge mediterranis.

La terra seca i pobra, era treballada per la gent d'aquell indret per poder obtenir l'aliment necessari.
Els principals conreus eren els de vinya, oliveres, blat i hortalisses.

El mar proporcionava pesca abundant i era el millor mitjà de transport i va ser el mar el que va permetre que el s grecs fossin uns mariners i comerciants extraordinaris. Van tindre un gran desenvolupament gràcies als seus ports naturals.

La fragmentació del relleu i una gran quantitat d'illes va comportar que la civilització grega no tingués un Estat com la Grècia actual.

Cada vall i cada illa formaven un estat independent anomenada polis, que comprenia una ciutat i les terres que l'envoltaven.

Cada polis tenia lleis, moneda, govern i exèrcit propis, totes tenien la mateixa llengua i la mateixa cultura, compartien el sentiment de formar part d'un mateix espai geogràfic: l'Hèl·lade.
Per: Juan Carlos Bernabeu Mira