dimecres, 15 d’octubre del 2008

4.3 Comparació entre la democràcia atenenca i l'actual




La democràcia es una forma de govern en què la sobirania recau en el poble, que és qui exerceix el govern, ja sigui directament, ja sigui mitjançant representants.

Democràcia contemporània: La Democràcia contemporània sorgí de les lluites de diferents forces demòcrates populars contra els Estats absolutistes i contra els Estats liberals de sufragi censatari . Aquestes forces, a través de diferents revoltes i de la lluita política i social que precipitaren la caiguda del feudalisme i l'absolutisme i que alhora pressionaren els Estats liberals per a que introduïssin gradualment reformes que possibilitaren la conquesta de la democràcia. Les seves característiques habituals son les següents:

* Són democràcies regides pel principi de la separació de poders.

* Són democràcies representatives on els membres del poder legislatiu i executiu són escollits per sufragi universal en comicis. El cap del Govern és escollit o bé directament pel poble o bé pel Parlament.

* Son democràcies on existeixen tota una sèrie de drets civils (llibertat d'expressió), polítics (sufragi universal) i socials (educació pública) que defineixen la condició de ciutadà.

Democràcia Atenenca: En Atenes el "govern del poble”,consistia en una assemblea (Ekklesia) conformada per tots els ciutadans lliures, els quals triaven cada any a deu estrategs (o generals), u per cada una de les deu tribus ciutadanes. Els estrategs eren els encarregats de preparar expedicions de guerra, rebien als enviats que venien dels pobles i a més dirigien la política. Només els barons lliures majors de 21 anys tenien el dret de vot, excloent a dones, xiquets, esclaus i estrangers d’este dret. El poble sobirà d’Atenes es governava per si mateix, decidien sense intermediaris els assumptes d’Estat en l’Assemblea. Els ciutadans atenesos lliures només devien obediència a les seues lleis i respecte als seus déus. En l’Assemblea tenien igualtat de paraula, és a dir, la paraula d’un ric vàlua el mateix que el d’un pobre.