diumenge, 19 d’octubre de 2008

3.3 L'alfabet grec i la seua influència actual


El grec, com la majoria de les llengües europees, es d'origen Indoeuropeu. Els primers restes d'aquesta llengua es troben a tabletes de palaus micènics (la civilització micènica és un dels orígens de la cultura grega) als segles XV-XII a. C. Encara que aquestes mostres estaven escrites encara en un sistema sil·làbic.

Els contactes comercials amb els fenicis, van permetre que l'alfabet que aquests utilitzaven, siguera adaptat pels grecs al voltant del segle VIII a. C., amb certes modificacions. L'alfabet fenici no representava vocals i el grec ja les inclou entre els seus 24 signes definitius. Eixos signes influiran, pel sud d'Itàlia, en la construcció de l'alfabet llatí (que han adoptat la major part de les llengües modernes).

Després de la conquesta de Grècia per Alexandre el Gran, a mitjan segle IV a. C. i sobretot després de la conquesta romana al segle II a. C. el grec es converteix en la llengua de cultura internacional amb un prestigi similar a l'anglés actual.

La contribució de la llengua grega al vocabulari de les llengües modernes és enorme. Deriven del grec la major part de termes científics i tècnics amb el que es designen les disciplines (geografia, astronomia, geometria, física o matemàtiques), els termes mèdics (trauma, amígdala, còl·lic, pneumonia...) o polítics (monarquia, democracia, aristocràcia, tirania). A més moltes llengües també conserven prefixes o sufixes d'origen grec (a-, anfi-, auto-, hemi-, hipo-, macro-, micro-, neo-, poli-, pseudo-, tele-, -cràcia, -fília, -fòbia, -mania...)