dilluns, 20 d’octubre de 2008

3.2 Sistemes gràfics: Ideogràfic, Sil·labari, Alfabet.

SISTEMES GRÀFICS:

Sistema ideogràfic: Es caracteritza perquè els seus signes, ideogrames, representaven paraules completes. En ocasions els signes representaven una sèrie de paraules derivades, i en altres un sols signe representa diverses paraules separades i diferents. A més es un conjunt de caràcters successors de la pictografia que representava una idea, cada símbol té el seu propi significat. Per desfer paraules existeixen uns signes determinats per la lectura correcta. Eixos signes s’utilitzen com a indicadors fonètics i determinatius. Determinatius, indiquen la classe o categoria gramatical a la que pertanyien. Aquestos no es lliguen, faciliten la lectura i serveixen per a expressar deus, països, pardals, peixos, verbs d’acció... I els fonètics indicava el so articulats al llenguatge, descrivien els fonemes deixa llengua.

Aquesta escriptura, és adequada per a molts noms i verbs, però no per a adjectius i adverbis, ni per als pronoms, noms propis ni matisos. Així que segons definit, no és un sistema d’escriptura complet, no describeix tot el que expressa la seua llengua, si no cumpleix amb açò, l’ideografia no serà completa per molts usos que fagen els indicadors semàntics i fonètics.

Sistema sil·labari: Conjunt de caràcters o símbols que representen síl·labes. Un símbol en un sil·labari representa un so consonàntic seguit de un so vocàlic. En els sil·labaris no hi ha similituds gràfiques entre caràcters fonèticament relacionats(alguns si tenen similituds per a vocals). Sols es una opció raonable en idiomes que tenen síl·labes senzilles.

L’idioma japonès té dos sil·labaris: hiragana i katakana, que escriuen paraules gramaticals, estrangeres. Es compon de 48 caràcters, existeix una consonant:n, i cinc vocals:a e i o u. Però sol augmentar perquè l’escriptura japonesa no es purament sil·làbica sinó moraica per caràcter moro.

L’espanyol admiteix estructures sil·làbiques més complexes, dificultant la seua escriptura mitjançant un sil·labari.

Alfabet: Sistema de lletres que representa un fonema o llengua parlada i conjunt de signes gràfics(lletres) corresponents als sons d’una llengua .

A partir de la primitiva escriptura ideogràfica, en que la paraula que designava un objecte s’indicava amb una imatge de l’objecte , es desenvolupà l’acrofonia,l’ús dels ideogrames per expressar la primera consonant de la paraula. Els fenicis foren els primers que adoptaren aquest principi. El pas decisiu el donaren els grecs, que aconseguiren integrar el signe consonàntic amb el vocàlic per reproduir gràficament la síl·laba sense recórrer a tants signes. L’alfabet greg es formà a partir del fenici que prengué les consonants.

En Egipte van ser utilitzats de guies de pronunciació, escriure inflexions gramaticals i transcripció.
Hi ha dotzenes d’alfabets:semita, fenici, europeu...;excepcions: braile, fingerspelling i còdic morse.