diumenge, 5 d’octubre de 2008

6.3 Aristòtil i l'inici de la ciència

ARISTÒTIL, el gran filósof grec,va nàixer a Estagira,al nord de la Grecia actual.
Quan tenia diuit anys es va traslladar a Atenes per formar-se com a filòsof en l’Acadèmia de Plató,on va permaneixer durant els següents vint anys.
Tras la mort de Plató,Aristòtil va deixar Atenes i no va tornar fins pasats uns anys,quan Aristòtil va regresar a Atenes allí va fundar la seua propia escola;la célebre escola d’Atenes,coneguda com el «Lyceum o Liceo de Atenas»,on va desenvolupar una important llabor d’inventigació i ensenyança en les distintes rames del saber. Anys després va ser acusat de ateísme,Aristòtil va tenir que exiliar-se i refugiar-se a Calcis,on moriria l’any següent.
Aristòtil sempre va conservar l’influència del seu mestre Platò,però en la seua madures va saber superar el platonisme fins aplegar a configurar el seu propi sistema de pensament,que s’hi va separar del de Platò en un punt fundamental:Aristòtil no aceptà que les idees foren entitats subsistents en un món separat de la realitat sensible;per a ell les idees no són sino l’essència de les coses,que s’hi troben en les coses mateixa,la qual constitució explica mitjant els conceptes de potencia i acte,materia i forma,o la teoría de les quatre causes(material, formal, eficient i final).
A Aristòtil,se li reconeix per l’extraodinària riquesa dels seus coneixements.És un dels espiritus més universals que el món mai haja vist.Per a Aristòtil,"física" significava l’estudi qualitatiu dels fenòmens naturals,sense considerar per a ell l’asistència de les matemàtiques.
Aristòtil,fundamentalment,era un filòsof.Però com investigador,Aristòtil es en esencia un naturalista.En la cosmologia aristotélica la Terra era imperfecta i situada al centre de l’univers.Es composava de quatre elements centrals:terra,aire,aigua i foc que es menejaven,desde el seu punt de vista,en moviments rectilínis i exporàdics. Pel contrari,el moviment dels cosos celestes (el Sol,planetes i les estreles,compostos d’èter o quinta esencia) era continu i circular.A fi d’explicar el moviment independent dels planetes,Aristòtil propugnava que ells rotaven fent-ho sobre esferes concèntriques.Aquest sistema va ser asumit per la cristiandat al s.XIII, aplegant a ser el fonament universal de la concepció del món.Tan sols va lograr posar-se en dubte amb l’arribada de les idees plantejades en l’heliocentrisme per Copèrnic.


Per:Diego Leal Aparicio