dijous, 9 d’octubre de 2008

5.6 La religió: Els déus grecs




La mitologia grega començà amb el naixement de Zeus:

Rea era la dona de Crons, un tità que el qual engolia a tots els seus fills. Però un dia, Rea, en compte de donar-li al seu fill decidí canviar-lo per una pedra. Aquest xiquet, li deien Zeus, fou creixen a escondides de son pare, ja que en eixa època la Terra estava governada per 7 pareges de titans.

Quan ja fou lo bastant major obrí el ventre de son pare per a rescatar a tots els seus germans i lluità contra els titans.





Crons fou castigat a vagar per el desert amb el palau de Pandora muntat a la seua esquena; Atlas, cap de l’exèrcit de Crons, fou condemnat a carregar amb la Bòveda Celeste per a sempre; Prometeu, Epimiteo i altres titans foren fels al vencedor i foren ensalçats i colmats de bens, però un dia, Prometeu amb la ajuda de Atenesa, robà una brasa de la xemeneia d’Hestia i donar-se-la als humans per a il·luminar-se en l’obscuritat. Zeus, cabrejat, envià a Pandora amb una caixa a Epimiteo, la qual Prometeu li va dir que no obrira per por a vore el que hi havia al seu interior. Zeus castigà a Epimiteo atan-lo a una roca i envià a un àguila gegant a que li roïra el seu estómac per el dia i resucità per la nit.

Els ciclops crearen un palau per a Zeus i tots els seus germans amb les seues dones i fills dalt del mont Olimp en Grècia: El porter era Hèrcules, que més tard els cristians li diren Sant Pere; Ares era el deu de la guerra; Poseïdò era el deu de las aigües; Remeter, el dels inferns; Atenesa, la sabiduría; Afrodita, l’amor y la vellesa; Hades, la mort; Hermes, el mensajer; Morfeu, el son; Apol·lo, el sol;...

Per: Aitor Regidor