4.4Les colònies gregues en la península ibèrica: Grècia i els ibers

El mar Mediterrani va ser testimoni del desenvolupament de tres importants civilitzacions: la grega, la fenícia i la cartaginesa (esta última successora directa de la segona). Gràcies a elles es va aconseguir un gran impuls per a la regió en el seu conjunt i per a la península Ibèrica en particular, principalment en el seu sector litoral oriental, meridional i sud occidental, al llarg del qual van fundar colònies que van entrar en contacte amb el substrat indígena, donant origen a un procés d'aculturació que va esdevindre en la conformació del poble iber. Algunes províncies importants són Homeroskopion, Empúries i Adbera

Empúries, ciutat fundada pels grecs de Focea com a factoria comercial en l'illot de Sant Martí (hui terra ferma), a 4 Km. de l'Escala (Girona, Espanya). Denominada Emporion pels grecs, la seua funció era ser un 'empori' comercial dels grecs focenses de Massalia (Marsella), en un afany per dominar els mercats peninsulars, donada la seua competència secular amb altres pobles grecs i, especialment, amb els fenicis. La seua data de fundació es remunta a principis del segle VI a.C. i des de llavors va servir d'escala als grecs en les seues rutes de cabotatge cap al sud, així com d'element aculturador entre les tribus iberes, urbanitzant-les. Transformada en ciutat i edificada una ciutat nova en terra ferma, va deixar de dependre de Massalia i va encunyar moneda. En el 218 a.C.

Jaciment d'Empúries
Coneguda com Empúries, la colònia grega d'Empúries (el seu verdader nom actual, en català), es va transformar amb els anys en una ciutat, a la qual van arribar les tropes romanes que pretenien dominar la península Ibèrica. Situada en l'actual província espanyola de Girona, és un jaciment arqueològic de primer orde, del que ací podem veure uns sòls romans conformats per mosaics