dijous, 8 de gener del 2009

5.3 El cristianisme: Persecució, tolerància i religió oficial.


El cristianisme és una religió monoteista basada en la vida, els ensenyaments, i d'acord al Nou Testament en la crucifixió i resurrecció de Jesús de Natzaret.La paraula cristianisme prové del grec χριστιανους, christianóus, "cristià", la qual prové del nom propi Χριστός, Christós, traducció de l'hebreu Messies que significa "l'Ungit".Els cristians creuen que Jesús és el fill de Déu i el Messies dels jueus profetitzat en l'Antic Testament o Tanakh. Encara que el cristianisme és monoteista, la majoria dels cristians creuen que Déu existeix en tres persones, Déu Pare, Déu Fill (Jesús) i Déu Esperit Sant, doctrina coneguda com a Santíssima Trinitat. Hi ha vàries confessions o esglésies que s'anomenen cristianes i comparteixen aquesta base, però difereixen en altres aspectes de la seva doctrina, o en la seva organització.



El Cristianisme passa per quatre moments importants en la seua història:

*En l’inici de l’església va ser perseguida pels romans per diversos motius. En primer lloc, estaven les sospites del poder polític. Els cristians es negaven a donar culte a l’emperador i apareixien com a possibles culpables de qualsevol revolta política.
També eren rebutjats pels intel•lectuals de l’època. Per a ells el cristianisme anava contra la raó.

Finalment, els cristians procedien de les classes més populars, treballadors manuals sobretot, la qual cosa posava també entredit la supremacia de les classes més poderoses. Enfront d’això els cristians vivien en una igualtat i fraternitat sospita i, sobretot, perillosa.

*Pasa de ser una església perseguida a una església permesa. Cap a l’any 300 el cristianisme està pràcticament estés per les zones més poblades de l’Imperio.El emperador Constantí; darrere de la batalla de Pont Milvio en 312, ho va atribuir a l’auxili diví, va publicar l’Edicte de Milà que atorga la llibertat de culte a tots el ciutadans romans.

*Pasa de ser una església permesa a l’església oficial. Els emperadors que van succeir a Constantino van ser restringint a poc a poc el culte pagà que existia en l’imperi. Es van multiplicar les mesures contra el paganisme. Este procés es va completar l’any 380, quan l’emperador Teodosi, amb l’Edicte de Tessalònica, va convertir el cristianisme en la religió oficial de l’imperi. L’església va passar a ser protegida per les lleis i l’emperador.

*Esta nova situació de l’església va tindre diverses conseqüències. Protegit pels emperadors amb ajudes econòmiques i legals, el cristianisme es fa molt present en les estructures de la societat:
El calendari es fa cristià: el diumenge es convertix en el dia de descans oficial i se celebren les festes més importants del cristianisme.
Es modifiquen lleis contràries a la moral cristiana: es prohibixen les lluites de gladiadors i l’infanticidi, se suprimix la pena de mort per crucifixió, es liberalitza la condició d’esclaus, s’afavorix la vida familiar,etc.

Bibliografía:
http://en.wikipedia.org/wiki/Christianity
Libro de la Religión Católica (Secundaria) Proyecto Emaús


Per: James Brendan Donagher

2 comentaris:

Anònim ha dit...

James, està molt bé. Si li busquem problemes, podríem trobar aquests com a més importants:

1. Una única plana web com a webgrafia, és molt poc. Has de consultar altres per veure, com a mínim que encaixe la informació. Una plana és copiar, moltes és investigar.

2. En la plana web que em poses hi ha informació sobre els principis del cristianisme on es parla de Neró i tu no ho utilitzes (en canvi fas una introducció de moltes línies per explicar que és el cristianisme...). Estrany.

Salutacions

Anònim ha dit...

M'hauràs d'explicar d'on exactament has tret la informació que utilitzes de la plana web que em poses. No ho trobe.