dimecres, 28 de gener del 2009

1.1 LES FONTS LITERÀRIES, EPIGRÀFIQUES, NUMISMÀTIQUES I ARQUEOLÒGIQUES.




_Per a poder analitzar el coneixement de Roma, hem d'utilitzar estes quatre tipus de fonts:

FONTS LITERÀRIES:
Hi ha unes quantes fonts literàries dividides en lliçons:
1) Els començaments en la història de Roma. Grecs i etruscos. La Itàlia Preromana.
2) Els orígens de Roma. La fundació de roma; el període de Roma; la comunitat romana en els temps de la monarquia.
3) Començaments de la República. Conflicte patrici-plebeu. L'estat patrici-plebeu. La conquista d'Itàlia.
4) Institucions en l'estat patrici-plebeu. a) la nova aristocràcia b) El Senat. c) Les assemblees populars i els comicis curials. Els comicis centuriats. Els comicis tribals. Caràcter de les assemblees populars romanes. d) Les magistratures. Els cònsols. Els pretors. Els censors. Els tribuns de la plebs. Els edils. Els qüestors. e) Càrrecs col•legiats inferiors i dependents; progrés econòmic i cultural: a) Els ciutadans romans; b) Els municipis o comunitats amb dret o sense a vot; c) Les colònies llatines. Els aliats. Els súbdits; l'agricultura, l'artesanat, el comerç, les monedes, l'art militar; d) cultura.
5) Les dos primeres guerres púniques: Roma i Cartago en el s. III a.C.
6) El cridat imperialisme romà: a) La situació d'Orient; b) La segona guerra macedònica; c) L'alliberament de Grècia; d) La guerra d'Antíoc; e) Fi d'Escissió i d'Anníbal; f) La tercera guerra macedònica; g) Submissió de Grècia i macedònia; h) Tercera guerra púnica i destrucció de Cartago; i) Les guerres d'Espanya.
7) Estat i societat en l'època d'expansió.
8) El període dels Gracos: la crisi revolucionària.
9) Mario i el moviment popular del s .II a.C.
10) L'època de Sul•la.
11) L'era de Pompeu. Primer triumvirat.
12) Guerra civil. Monarquia de Cèsar. Fi de la república.





FONTS EPIGRÀFIQUES:
En aquest tipus de fonts epigràfiques provincials de Rhaetia i Noricum, els Iulii resulten ser el grup gentilici de major presència individual en estes províncies. Realitzem una anàlisi onomàstica i social d'esta família basant-se en la documentació epigràfica, assenyalant les característiques dels seus esquemes antroponímics bàsics, així com les seues vies de contribució i integració en les estructures socioeconòmiqes i religioses provincials, establint, el seu paper en el mapa onomàstic i de romanització de la zona.

FONTS NUMISMÀTIQUES:
Les primeres monedes d'intercanvi que van ser utilitzades per l'home, corresponien als productes o materials que tenien a mà i es remunten al 3500, a. C. aproximadament. A Àfrica i Àsia, van usar valves de mol•luscos, en Engrunse Amèrica grans de cacau, en Xina trossos de ferro que després van ser canviats per paper, donat l'excessiu pes, etc., són innumerables els vestigis que l'arqueologia ens ha aportat. Les primeres monedes oficials conegudes, van ser encunyades en Toreig, hui Turquia (Àsia Menor), aproximadament sobre l'any 600 a. C. Encara que el seu ús era anterior, foses en or i plata, portaven estampat el Lleó Real. Es van encunyar posteriorment en Xina, després a Grècia i d'ací a tot el món conegut.

FONTS ARQUEOLÒGIQUES:
El principal descobriment és un sitja o graner.
Per a determinar la seua exclusivitat, els arqueòlegs s'han manejat recentment com a bibliografia un article que tractava de viles romanes publicat en un congrés a Gijón fa poc més d'un any. L'article actualitzava graners del món romà amb les seues respectives descripcions. “Aquest que hem descobert en el jaciment arqueològic no respon a les característiques de cap altre graner trobat fins al moment”, si bé s'han trobat “graners semblants, com per exemple en Cercaviles (Còrdova), que per això interpretem en un primer moment que els conductes d'aire eren drenatges d'aigua, però són sens dubte conduccions d'aire, amb unes ximeneies laterals que permetien el pas de l'aire”.

BIBLIOGRAFÍA:

_es.wikipedia.org/wiki/Dios_griego
_http://descargas.cervantesvirtual.com
_http://www.invenia.es/inveniaextensions:limitaciones_inherentes_fuentes_literarias_consecuencias_guerra_sertoriana_calagurris

Per:
*...Silvia Beneito Vidal...*

1 comentari:

Anònim ha dit...

Silvia, encara estic esperant que vingues a preguntar-me. Això que em poses no sé que és. Si no saps que has de resumir o de quina cosa has de parlar, és difícil fer-ho. Pregunta'm!!!

Toni.