dimarts, 6 de gener del 2009

6.2 LA POESIA (ÉPICA, ELEGÍA, SÀTIRA, TEATRE...)


_La poesia és un gènere literari que intenta presentar les qualitats estètiques del llenguatge. Es val de diversos artificis o procediments: a nivell fonicofonològic, com el so; semàntic i sintàctic, com el ritme; i tambe l'amplitud de significat del llenguatge. Es poden diferenciar diversos tipus de poesia:

L'ÈPICA: Relata gestes d'herois o personatges mítics.Va ser un dels primers gèneres literaris. Inicialment era de caràcter oral i no tenia un autor únic. Va arribar un moment en què els relats van ser posats per escrit per un o més autors que els van donar un to més homogeni, aquest és el cas de les dos grans epopeies gregues: La Iliada i L'Odissea, atribuïdes a Homer.El gran creador de l'èpica llatina va ser Virgili.

L'ELEGIA: Representen el món amorós en què es movien els jóvens de l'alta societat romana. Les amades dels elegíacs són dones jóvens, belles i cultes, posseïdores de tots els encants i seductores en tots els aspectes. Al mateix temps, són zeloses, cruels, interessades i infidels. El poeta elegíac, esclau voluntari de la seua amada, a vegades patix i, de tant en tant, gaudeix pel triomf d'una nit d'amor.. Paul Veyne situa l'elegia en el seu entorn social. El poeta, a pesar del que diu, no fa confidències sobre la seua vida privada.

LA SÀTIRA: Ha segut des de sempre un objecte d'estudi de difícil definició. Els
especialistes del tema la qualifiquen com un gènere literari, la qual està plena de ridicralització, de farsa i de ironía. Va ingresar en el sistema litral romà com una eixida dels géneres que eren tradicionals. L'anàlisi es va centrar en les sàtires programàtiques d'Horacio i Persio. Els textos en què el poeta reflexiona sobre la seua pròpia activitat creativa són espais de tensions polítiques

EL TEATRE: Era l’únic gènere literari que en l’època de l’hel•lenització de la cultura llatina havia obtingut una forta tradició popular a Roma. El caràcter itàlic es distingia per una tendència a la xanxa, al grotesc i al mordaç. Entre estes manifestacions preliteràries relacionades amb l’escena destaquen les "farses atel•lanes" i el "mim". L’origen del teatre i de les representacions dramàtiques reglades ha de adaptar-se a l’hel•lenització general d la cultura romana.


BIBLIOGRAFIA:

http://html.rincondelvago.com/epica-y-lirica-en-roma.html
http://www.gobiernodecanarias.org/educacion/3/Usrn/cep_lp2/pau/clasicas/caracteristicas.htm

Per:
*...Silvia Beneito Vidal...*

1 comentari:

Anònim ha dit...
Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.