diumenge, 11 de gener del 2009

4. Societat romana.


La societat romana defenia, com la majoria de les societats antigues, la desigualtat i la esclavitud. Era una societat amb on la política, la guerra i les relacions socials tenien molta importància.

En l’època de monarquia romana, la societat es dividia, segons els privilegis legals i la riquesa, en patricis i plebeus. Els patricis eren aquells descendents dels fundadors de Roma i formaven la classe privilegiada. El pare de família era anomenat Pater familias i es dividien en gens (famílies fundadores de la ciutat de Roma). Per suposat ells eren els únics capaços de formar part de la vida política perquè es consideraven superiors a la resta de habitants de l’Imperi. Els plebeus eren homes lliures però amb drets limitats. Després de l’expulsió dels reis a l’Imperi Romà els plebeus lluitaren per a aconseguir la igualtat i els drets polítics que abans se’ls havien negat.

Amb la introducció de la república com a forma de govern a Roma, la societat estava diferenciada principalment en homes lliures, esclaus i la dona. Els homes lliures podien ser ciutadans (cives) o estrangers (peregrini), aquestos últims podien residir a Roma però no tenien drets polítics. Els esclaus eren tractats com a coses, no com a essers humans i l’únic dret que tenien era el de triar un acompanyant d’esclavitud. Quan tenien la sort de recuperar la seua llibertat, eren anomenats lliberts i formaven part del proletarii (els que crien fills) que la resta de la població, massa pobres per pagar, per a servir a la guerra o per a posseir res . Encara que els lliberts tenien uns drets seguien depenent dels amos en tres aspectes: havien de servir-los quan fora necessari (obsequium), treballar per a ells uns dies acordats abans (opera) i els amos tenien un dret d’herència sobre el seu patrimoni (bona). La dona devia casar-se abans dels 20 anys i a partir de la república era la propietària de les aportacions que ella havia fet al matrimoni, estava sotmesa a son pare o al seu marit. Estudiaven en escoles diferents als homes però poc a poc va agafant força i fins i tot algunes comencen a participar en la política.

Els drets polítics dels romans són aquestos: Ius suffragii (dret al vot), ius honorum (dret a ocupar càrrecs públics), i ius provocationis ad populum (dret a la apel·lació a una sentència de mort). Els drets civils de tot ciutadà romà lliure són aquestos: Ius connubii (dret a contraure un matrimoni vàlid), ius commercii (dret a la propietat i al comerç) i ius actionis (dreta a fer valer els seus drets front a la llei).

El mos maiorum (la costum dels ancestres), eren les regles de la comunitat romana, les costums que feien d’un romà un cives. Aquesta era la major herència que un pare podia donar al seu fill, representava l’orgull de ser un ciutadà romà.


BIBLIOGRAFIA
http://www.santiagoapostol.net/latin/sociedad
http://recursos.cnice.mec.es/latingriego/Palladium/cclasica/esc335ca1.php
http://recursos.cnice.mec.es/latingriego/Palladium/cclasica/esc335ca8.php
http://es.wikipedia.org/wiki/Mos_maiorum

3 comentaris:

Anònim ha dit...

1. Rosa, has agafat de referència el text que apareix a la wikipedia sobre societat. Però això té un problema, el nivell de detall d'eixa font en concret és molt elevat i difícil de resumir sense fer mil parts.

2. Fuig-li a les frases semblants. Sobretot la inicial. Si tens l'original davant és difícil fer un text propi.

3. Si tens dificultats com la 1, pregunta-li al professor que t'ajudarà per saber en què centrar-te. Plebeus, Patricis, Esclaus i Lliberts es una classificació el suficientment general i acceptada per a parlar al vostre nivell de la societat romana.

Salutacions.

Anònim ha dit...

ah, Bibliografia!!!!

Anònim ha dit...

Ha millorat molt. A vegades et falten comes, però està tot prou ben explicat. Molt bé.

Toni